ASEQSI 7
|
Ma iqqar Wedlis Iqedsen s tidett belli Yeccu Lmasiḥ immut x ṣṣalib? Ma ggur ad ac tt tadef deg uzeǧif xmi d ac i ɣa ini wenni ɣar iǧa 33 iseggwusa, wenni i xafek iɛizzen aṭṭas, d wenni ameqqran nnec, aqqa ggur ad kis issiweř s tḥebba belli ggur ad itwaɛeddeb zi bnadem u ggur ad immet deɣya x ṣṣalib u ggur ad itwasnekkar awarni třata n wussan? Man aya ɛemmarṣ war d ac temsar, niɣ lla?!! Maca d man aya i imsaren i imeḥḍaren n Yeccu Lmasiḥ řami t tuɣa akidsen. Yeccu tuɣa issen qbeř x řmewt nnes x ṣṣalib u tuɣa issen belli ittxeṣṣa ad tiři i usenjem n bnadem u tuɣa inwa nican u iɛemmed maḥend ad xas yekk uɛeddeb n uṣelleb (lɛiqab n Irumaneyyen i iqṭaṭɛeyyen) u nnebřa qeṭṭu iwɛar x man aya, netta tuɣa iɛemmd maḥend ad iksi amsebḍa ikemmřen x Babas deg ijenwan di tsaɛatin nni x ṣṣalib, tenni d řɛiqab n Arebbi i ddenb i ittxeṣṣan ad d yas x Adam d marra iwdan. Ammu ggur ad ikemmeř akacaf xas (=ad kemmřen nnubuwat xas) u ad yiři d Izmar n Arebbi iṣfan nnebřa řɛib ( řami uřa d ijj n ddenb ma itwaf dayes) maḥend ad iksi (=imseḥ) ddenb x ddunnit. Linjil issawař x třata n twařawin min di ibarreḥ Yeccu Lmasiḥ s ṣṣfa x uɛeddeb d řmewt nnes i imeḥḍaren nnes u ad ac/awem nescen swadday min inna. Třata n imsaren-a tuɣa twasejjlen di třata n linjilat! Ad ac/awem ten d nqeddem řexxu swadday ... Yeccu Lmasiḥ issawař x uɛeddeb d řmewt nnes i twařa tamezwarut Zi ssenni ibda Yeccu ad isscen i imeḥḍaren nnes belli ittxeṣṣ as ad iraḥ ɣar Urcalim, ad iweddeb aṭṭas zeg imɣaren (n weydud) d arruyas n ikehhanen d imseřmaden n idlisen, ad itwaneɣ uca ad d itwassnekkar deg wass wiss třata. Buṭrus xenni iksi t ɣares, ibda ittmenɣa akis, inna “(Sidi Arebbi) ad cek yarḥem, a Sidi, man aya war d ac ittemsar ɛemmarṣ.” Maca netta inneqřeb, inna i Buṭrus “Ffeɣ xafi, a Cciṭan, cek d ict n tɛenkrift i necc, minzi war cek icqi min iǧan n Arebbi, maca min iǧan n iwdan.” (Linjil s ufus n Matta 16:21-23) Ibda isseřmad aqqa Mmis n bnadem ittxeṣṣa ad iweddeb aṭṭas uca ad itwasseḥqar zeg imɣaren (n weydud) d arruyas n ikehhanen d imseřmaden n idlisen, ad t nɣen uca awarni třata n wussan ad d ikkar ɛawed. Inna awař-a s bṭayṭay. Xenni iksi t Buṭrus ɣares ɣar uɣezdis uca ibda ittwebbex it. Maca inneqřeb, ixẓar deg imeḥḍaren nnes uca iwebbex Buṭrus, iqqar “Aggwej xafi awarni ayi, a Cciṭan, minzi cek war d ac icqi min iǧan n Arebbi, maca min iǧan n iwdan.” (Linjil s ufus n Marku 8:31-32) Inna “Ittxeṣṣ i Mmis n bnadem ad iweddeb aṭṭas uca ad immenḍar zeg imɣaren (n weydud=n řgens) d arruyas n ikehhanen d imseřmaden n idlisen, ad itwaneɣ uca deg wass wiss třata ad d ikkar.” (Linjil s ufus n Luqa 9:22) Yeccu Lmasiḥ issawař x uɛeddeb d řmewt nnes i twařa wiss tnayen Řami ten tuɣa jmiɛ di Ljalil, inna asen Yeccu (i imeḥḍaren nnes) “Mmis n bnadem ad itwasellem deg ifassen n iwdan ad t nɣen uca ad d itwassnekkar deg wass wiss třata.” Xenni ceḍnen aṭṭas. (Linjil s ufus n Matta 17:22-23) Ffɣen-d ssenni uca cuqqen di Ljalil u netta tuɣa war ixs ad issen man aya uřa d ijj. Minzi tuɣa isseřmad imeḥḍaren nnes, iqqar asen “Aqqa Mmis n bnadem ad itwasellem deg ifassen n iwdan, ad t nɣen uca awarni řami t ɣa nɣen, ad d ikkar awarni třata n wussan.” Maca nitni war fhimen i wawař-a uca ggweden ad t sseqsan x uya. (Linjil s ufus n Marku 9:30-32) Marra ttɛejben di řemɣaret n Arebbi. Umi ttbehten marra di marra min igga, inna i imeḥḍaren nnes “Ggem uřa d kenniw awařen-a deg imezzuɣen nwem, minzi Mmis n bnadem ad itwasellem ɣar ifassen n iwdan.” Maca nitni war fhimen i wawař-a, tuɣa itwassnuffar xasen maḥend war t fehhmen. Uca nitni ggweden ad t sseqsan x wawař-a. (Linjil s ufus n Luqa 9:43-45) Yeccu Lmasiḥ issawař x uɛeddeb d řmewt nnes i twařa wiss třata Řami tuɣa Yeccu igaɛɛed ɣar Urcalim, yiwi tenɛac n imeḥḍaren nnes ɣar uɣezdis deg webrid, inna asen “Xẓar, ad ngaɛɛed ɣar Urcalim uca ad sellmen Mmis n bnadem i arruyas n ikehhanen d imseřmaden n idlisen u nitni ad xas ḥekmen s řmewt. Nitni ad t sellmen i řegnus maḥend ad xas stehzan, ad t hettken s urekkuḍ uca ad t ṣellben, xenni deg wass wiss třata ad d itwassnekkar.” (Linjil s ufus n Matta 20:17-19) Tuɣa-ten deg webrid ɣar Urcalim. Yeccu tuɣa izzar asen uca tuɣa nitni ttbehten u inni t-id iḍeffaren, ggweden. Iksi ɛawed tenɛac ɣar uɣezdis uca ibda iqqar asen x min d as i ɣa imsaren “Aqqa neccin ad ngaɛɛed ɣar Urcalim u Mmis n bnadem ad itwasellem i arruyas n ikehhanen d imseřmaden n idlisen u nitni ad xas ḥekmen s řmewt, ad t sellmen i řegnus, ad t ssḥeqaren, ad t hettken s urekkuḍ, ad xas ssusfen, ad t nɣen uca deg wass wiss třata ad ikkar.” (Linjil s ufus n Marku 18:31-34) Iksi ɣares tenɛac, inna asen “Ad ngaɛɛed ɣar Urcalim uca ad itwaqfeř i Mmis n bnadem marra min yuran zeg imkacafen. Minzi netta ad itwasellem i řegnus, ad t sseḥqaren, ad zzayes ssbehtřen, ad t tekkwaren uca ad xas ssusfen, ad t hettken s urekkuḍ, ad t nɣen uca deg wass wiss třata ad d ikkar.” Nitni war fhimen walu zi man aya. Tuɣa awař-a iffar xasen uca war fhimen min itwannan. (Linjil s ufus n Luqa 18:31-34) Ma tḥekkared twarit n imeḥḍaren: "Nitni war fhimen walu zi man aya. Tuɣa awař-a iffar xasen uca war fhimen min itwannan." Třata n imuren di třata n linjilat ixs ad yini di řectab iqedsen aqqa Arebbi s ugelled ibarreḥ u icarreɛ řxaḍar nnes i bnadem. Arebbi issawař akidneɣ waxxa war tuɣi dinni bu ca n uɣir arenday n bnadem, maca iggi tt i usenjem nneɣ, iggi tt i neccin maḥend ad nefhem nican belli aqqa netta issawař-d ɣarneɣ, maɣar neccin nfehhem s cwayt cwayt timesřayin n Arebbi zi ssibbet n ddenb deg wuř nneɣ d umɛaři nneɣ ak-d min ixs netta u zi ssibbet n ukfar nneɣ. Mecḥař n iwdan di ddunnit nekkaren niɣ war ttimnen belli Yeccu itwaṣelleb u mecḥař war tt fhimen qaɛ, waxxa zemmaren ad ɣaren Linjil u waxxa sřin i manaya marra! Maca ejj aneɣ ad niři nessen illa akfar ittawi ɣar unuri, u deg umur d ijjen amen di Yeccu Lmasiḥ ittic aneɣ tudart, maɣar s řmewt nnes ncarc di tnukra nnes. Arebbi war issiweř ca ɣir třata n imuren waha di u zi Yeccu Lmasiḥ rami t tuɣa ak d imeḥḍaren nnes, maca tuɣa ikacef (=inebba) man aya s waṭṭas n ibriden di ttawrat (=řqanun n Arebbi i Wudayen) d inabeyyen belli Lmasiḥ ggwar ad itwaɛeddeb u ad immet. Ha tuɣa ikacef u inna tt ɛawed qbeř s waṭṭas n řemɛani. U ktar zi manaya Yeccu Lmasiḥ simant nnes ibarreḥ zzayes mařa walu třata n imuren belli aqqa neccin nargeb xas u marra arebɛa n Lijnjilat sscanent aṣelleb d tnukkra u icehhed x icehhaden I iǧan. Min i ɣa nini ɛad ktar maḥend ad nar x useqsi sennej I tewriqt ….? Balak ad tinid amecnaw imeḥḍaren nni belli war tt tefhimed, niɣ aqa ittqellaq i cek …. Ma nican? Mammec txarraṣed ad tessned ad tfehmed wenni cek d ixeřqen? Ma war yeǧi netta nnebřa řeɛbar d ameqqran xaneɣ? Ha, ittxiṣṣa ad neqbeř min iqqar u ad narzem uř u ad nfekkar min iqqar u ad namen dayes u di rixḍaret nnes ad yejj Mmis ad itwasemmar x ṣṣalib i imednab! War dinni min i ɣa iqbeř uxarreṣ n bnadem di man aya, aqqa-t d timegga n Arebbi n tmexsa war itenḥeddin. Meřmi mma nebda deɣya ad t neqbeř ggwar (ad nessen) beɛda cwayt ktar. Ejj aneɣ ad nɣar ijj zi arebɛa n isawḍen di Linjil s ufus n Matta 27 d 28 x uṣelleb maɣar d wenni d twarit x useqsi i iǧan sennej n tewriqt. Yeccu qibač lɛemil Bilaṭus Bilaṭus yarezzu ad iḍřeq Yeccu Aseḥqar n Yeccu zi řɛeskar Ƴar ṣṣalib Řmewt n Yeccu Anḍeř n Yeccu Řami d tiweḍ tmeddit, yusi-d ɣares ij n weryaz zi Arimatiya, qqaren as Yusef, wenni tuɣa idewřen ɛawed d ameḥḍar n Yeccu. Iruḥ ɣar Bilaṭus, ittar as arrimet n Yeccu. Řexdenni iweṣṣa Bilaṭus maḥend ad as temmewc. Yusef iksi arrimet, inneḍ itt di řecfen n qaṭifa iṣfan, issars itt deg ij n wenḍeř n jdid i tuɣa iɣza uca awarni řami isseqnunni ict n teṣḍart ḥima ad iqfeř tawwart n wenḍeř, iruḥ. Tuɣa din Maryem n Majdala d Maryem nneḍnit qqiment qibač i wenḍeř. Imxazniyyen ittɛessan x wenḍeř n Yeccu Tanukra n Yeccu Řami teɛdu ssebt, ɣar řefjar n wass amezwaru n ssimana, tusi-d Maryem n Majdala d Maryem nneḍnit ḥima ad ssijjent x wenḍeř. Xẓar, imsar ij n wenhezzi n tmurt imɣar minzi ij n lmalak n Arebbi ihwa-d zeg ujenna, iqarreb-d uca isseqnunni taṣḍart zi tewwart uca iqqim xas. Tuɣa ṣṣifet nnes am wajjaj u arruḍ nnes am wedfeř. Iɛessasen ggweden zzayes, dewřen am imettinen. Maca lmalak yarr-d, inna i temɣarin “War tteggwedent ca, minzi ssneɣ aqqa kennint tarezzunt x Yeccu wenni tuɣa itwaṣellben. War da iǧi, minzi netta ikkar-d am mammec inna. Asent-id da, xẓarent amcan mani tuɣa immars Sidi. Ruḥent deɣya, inint i imeḥḍaren nnes, aqqa itwassnekkar-d zeg imettinen, uca xẓar, netta d awem i ɣa izwaren ɣar Ljalil. Din ad t tẓarem. Xẓar, aqqa nniɣ awem tt.” Ffɣent nitenti deɣya zeg wenḍeř s tiggwudi d řefraḥet imɣaren, ttazzřent ḥima ad tt xebbarent imeḥḍaren. Uca am ruḥent ḥima ad t xebbarent imeḥḍaren, xẓar, Yeccu iřqa tent, iqqar “Sřam xakent!” Nitenti usint-id ɣares, ṭṭfent deg iḍaren nnes uca ssejdent as. Řexdenni inna asent Yeccu “War tteggwedent ca, ssiwḍent řexbar-a i aytma, ḥima ad raḥen ɣar Ljalil, diha ad ayi ẓaren.” Chadet n ẓẓur n imxazniyyen d arruyas n ikehhanen Am ruḥent, xẓar, aqqa ca zeg iɛessasen usin-d ɣar tendint ḥima
ad xebbaren arruyas n ikehhanen marra min imsaren. Uca řami
tuɣa munen ak-d imɣaren n weydud uca mcawaren akidsen, wcin
asen i iɛeskariyyen aṭṭas n tenɛacin, nnan “Inim ‘Imeḥḍaren nnes
usin-d s ǧiřet uca ucaren t am tuɣa neṭṭeṣ’, u mařa lɛemil ad t Řexbar aṣebḥan i marra ddunnit
|
|