ASEQSI 7

decodecodecodecodecodeco

Ma iqqar Wedlis Iqedsen s tidett belli Yeccu Lmasiḥ immut x ṣṣalib?

Ma ggur ad ac tt tadef deg uzeǧif xmi d ac i ɣa ini wenni ɣar iǧa 33 iseggwusa, wenni i xafek iɛizzen aṭṭas, d wenni ameqqran nnec, aqqa ggur ad kis issiweř s tḥebba belli ggur ad itwaɛeddeb zi bnadem u ggur ad immet deɣya x ṣṣalib u ggur ad itwasnekkar awarni třata n wussan? Man aya ɛemmarṣ war d ac temsar, niɣ lla?!! Maca d man aya i imsaren i imeḥḍaren n Yeccu Lmasiḥ řami t tuɣa akidsen. Yeccu tuɣa issen qbeř x řmewt nnes x ṣṣalib u tuɣa issen belli ittxeṣṣa ad tiři i usenjem n bnadem u tuɣa inwa nican u iɛemmed maḥend ad xas yekk uɛeddeb n uṣelleb (lɛiqab n Irumaneyyen i iqṭaṭɛeyyen) u nnebřa qeṭṭu iwɛar x man aya, netta tuɣa iɛemmd maḥend ad iksi amsebḍa ikemmřen x Babas deg ijenwan di tsaɛatin nni x ṣṣalib, tenni d řɛiqab n Arebbi i ddenb i ittxeṣṣan ad d yas x Adam d marra iwdan. Ammu ggur ad ikemmeř akacaf xas (=ad kemmřen nnubuwat xas) u ad yiři d Izmar n Arebbi iṣfan nnebřa řɛib ( řami uřa d ijj n ddenb ma itwaf dayes) maḥend ad iksi (=imseḥ) ddenb x ddunnit. Linjil issawař x třata n twařawin min di ibarreḥ Yeccu Lmasiḥ s ṣṣfa x uɛeddeb d řmewt nnes i imeḥḍaren nnes u ad ac/awem nescen swadday min inna. Třata n imsaren-a tuɣa twasejjlen di třata n linjilat! Ad ac/awem ten d nqeddem řexxu swadday ...

Yeccu Lmasiḥ issawař x uɛeddeb d řmewt nnes i twařa tamezwarut

Zi ssenni ibda Yeccu ad isscen i imeḥḍaren nnes belli ittxeṣṣ as ad iraḥ ɣar Urcalim, ad iweddeb aṭṭas zeg imɣaren (n weydud) d arruyas n ikehhanen d imseřmaden n idlisen, ad itwaneɣ uca ad d itwassnekkar deg wass wiss třata. Buṭrus xenni iksi t ɣares, ibda ittmenɣa akis, inna “(Sidi Arebbi) ad cek yarḥem, a Sidi, man aya war d ac ittemsar ɛemmarṣ.” Maca netta inneqřeb, inna i Buṭrus “Ffeɣ xafi, a Cciṭan, cek d ict n tɛenkrift i necc, minzi war cek icqi min iǧan n Arebbi, maca min iǧan n iwdan.” (Linjil s ufus n Matta 16:21-23)

Ibda isseřmad aqqa Mmis n bnadem ittxeṣṣa ad iweddeb aṭṭas uca ad itwasseḥqar zeg imɣaren (n weydud) d arruyas n ikehhanen d imseřmaden n idlisen, ad t nɣen uca awarni třata n wussan ad d ikkar ɛawed. Inna awař-a s bṭayṭay. Xenni iksi t Buṭrus ɣares ɣar uɣezdis uca ibda ittwebbex it. Maca inneqřeb, ixẓar deg imeḥḍaren nnes uca iwebbex Buṭrus, iqqar “Aggwej xafi awarni ayi, a Cciṭan, minzi cek war d ac icqi min iǧan n Arebbi, maca min iǧan n iwdan.” (Linjil s ufus n Marku 8:31-32)

Inna “Ittxeṣṣ i Mmis n bnadem ad iweddeb aṭṭas uca ad immenḍar zeg imɣaren (n weydud=n řgens) d arruyas n ikehhanen d imseřmaden n idlisen, ad itwaneɣ uca deg wass wiss třata ad d ikkar.” (Linjil s ufus n Luqa 9:22)

Yeccu Lmasiḥ issawař x uɛeddeb d řmewt nnes i twařa wiss tnayen

Řami ten tuɣa jmiɛ di Ljalil, inna asen Yeccu (i imeḥḍaren nnes) “Mmis n bnadem ad itwasellem deg ifassen n iwdan ad t nɣen uca ad d itwassnekkar deg wass wiss třata.” Xenni ceḍnen aṭṭas. (Linjil s ufus n Matta 17:22-23)

Ffɣen-d ssenni uca cuqqen di Ljalil u netta tuɣa war ixs ad issen man aya uřa d ijj. Minzi tuɣa isseřmad imeḥḍaren nnes, iqqar asen “Aqqa Mmis n bnadem ad itwasellem deg ifassen n iwdan, ad t nɣen uca awarni řami t ɣa nɣen, ad d ikkar awarni třata n wussan.” Maca nitni war fhimen i wawař-a uca ggweden ad t sseqsan x uya. (Linjil s ufus n Marku 9:30-32)

Marra ttɛejben di řemɣaret n Arebbi. Umi ttbehten marra di marra min igga, inna i imeḥḍaren nnes “Ggem uřa d kenniw awařen-a deg imezzuɣen nwem, minzi Mmis n bnadem ad itwasellem ɣar ifassen n iwdan.” Maca nitni war fhimen i wawař-a, tuɣa itwassnuffar xasen maḥend war t fehhmen. Uca nitni ggweden ad t sseqsan x wawař-a. (Linjil s ufus n Luqa 9:43-45)

Yeccu Lmasiḥ issawař x uɛeddeb d řmewt nnes i twařa wiss třata

Řami tuɣa Yeccu igaɛɛed ɣar Urcalim, yiwi tenɛac n imeḥḍaren nnes ɣar uɣezdis deg webrid, inna asen “Xẓar, ad ngaɛɛed ɣar Urcalim uca ad sellmen Mmis n bnadem i arruyas n ikehhanen d imseřmaden n idlisen u nitni ad xas ḥekmen s řmewt. Nitni ad t sellmen i řegnus maḥend ad xas stehzan, ad t hettken s urekkuḍ uca ad t ṣellben, xenni deg wass wiss třata ad d itwassnekkar.” (Linjil s ufus n Matta 20:17-19)

Tuɣa-ten deg webrid ɣar Urcalim. Yeccu tuɣa izzar asen uca tuɣa nitni ttbehten u inni t-id iḍeffaren, ggweden. Iksi ɛawed tenɛac ɣar uɣezdis uca ibda iqqar asen x min d as i ɣa imsaren “Aqqa neccin ad ngaɛɛed ɣar Urcalim u Mmis n bnadem ad itwasellem i arruyas n ikehhanen d imseřmaden n idlisen u nitni ad xas ḥekmen s řmewt, ad t sellmen i řegnus, ad t ssḥeqaren, ad t hettken s urekkuḍ, ad xas ssusfen, ad t nɣen uca deg wass wiss třata ad ikkar.” (Linjil s ufus n Marku 18:31-34)

Iksi ɣares tenɛac, inna asen “Ad ngaɛɛed ɣar Urcalim uca ad itwaqfeř i Mmis n bnadem marra min yuran zeg imkacafen. Minzi netta ad itwasellem i řegnus, ad t sseḥqaren, ad zzayes ssbehtřen, ad t tekkwaren uca ad xas ssusfen, ad t hettken s urekkuḍ, ad t nɣen uca deg wass wiss třata ad d ikkar.” Nitni war fhimen walu zi man aya. Tuɣa awař-a iffar xasen uca war fhimen min itwannan. (Linjil s ufus n Luqa 18:31-34)

Ma tḥekkared twarit n imeḥḍaren: "Nitni war fhimen walu zi man aya. Tuɣa awař-a iffar xasen uca war fhimen min itwannan."  Třata n imuren di třata n linjilat ixs ad yini di řectab iqedsen aqqa Arebbi s ugelled ibarreḥ u icarreɛ řxaḍar nnes i bnadem. Arebbi issawař akidneɣ waxxa war tuɣi dinni bu ca n uɣir arenday n bnadem, maca iggi tt i usenjem nneɣ, iggi tt i neccin maḥend ad nefhem nican belli aqqa netta issawař-d ɣarneɣ, maɣar neccin nfehhem s cwayt cwayt timesřayin n Arebbi zi ssibbet n ddenb deg wuř nneɣ d umɛaři nneɣ ak-d min ixs netta u zi ssibbet n ukfar nneɣ. Mecḥař n iwdan di ddunnit nekkaren niɣ war ttimnen belli Yeccu itwaṣelleb u mecḥař war tt fhimen qaɛ, waxxa zemmaren ad ɣaren Linjil u waxxa sřin i manaya marra! Maca ejj aneɣ ad niři nessen illa akfar ittawi ɣar unuri, u deg umur d ijjen amen di Yeccu Lmasiḥ ittic aneɣ tudart, maɣar s řmewt nnes ncarc di tnukra nnes.

Arebbi war issiweř ca ɣir třata n imuren waha di u zi Yeccu Lmasiḥ rami t tuɣa ak d imeḥḍaren nnes, maca tuɣa ikacef (=inebba) man aya s waṭṭas n ibriden di ttawrat (=řqanun n Arebbi i Wudayen) d inabeyyen belli Lmasiḥ ggwar ad itwaɛeddeb u ad immet. Ha tuɣa ikacef u inna tt ɛawed qbeř s waṭṭas n řemɛani. U ktar zi manaya Yeccu Lmasiḥ simant nnes ibarreḥ zzayes mařa walu třata n imuren belli aqqa neccin nargeb xas u marra arebɛa n Lijnjilat sscanent aṣelleb d tnukkra u icehhed x icehhaden I iǧan. Min i ɣa nini ɛad ktar maḥend ad nar x useqsi sennej I tewriqt ….?

Balak ad tinid amecnaw imeḥḍaren nni belli war tt tefhimed, niɣ aqa ittqellaq i cek …. Ma nican? Mammec txarraṣed ad tessned ad tfehmed wenni cek d ixeřqen? Ma war yeǧi netta nnebřa řeɛbar d ameqqran xaneɣ? Ha, ittxiṣṣa ad neqbeř min iqqar u ad narzem uř u ad nfekkar min iqqar u ad namen dayes u di rixḍaret nnes ad yejj Mmis ad itwasemmar x ṣṣalib i imednab! War dinni min i ɣa iqbeř uxarreṣ n bnadem di man aya, aqqa-t d timegga n Arebbi n tmexsa war itenḥeddin. Meřmi mma nebda deɣya ad t neqbeř ggwar (ad nessen) beɛda cwayt ktar.

Ejj aneɣ ad nɣar ijj zi arebɛa n isawḍen di Linjil s ufus n Matta 27 d 28 x uṣelleb maɣar d wenni d twarit x useqsi i iǧan sennej n tewriqt.

Yeccu qibač lɛemil Bilaṭus
Mar. 15:2-5; Luk. 23:3-5; Yuḥ. 18:33-38
Yeccu tuɣa ibedd qibač i lwali. Lɛemil isseqsa as, inna “Ma cek d ajeǧid n Wudayen?” Yeccu inna as “Cek tennid t.” Uca řami t tehmen arruyas n ikehhanen d imɣaren n weydud, yarr-d s walu. Xenni inna as Bilaṭus “Ma war tesřid mecḥař xak cehden?” Netta war d xas yarri uřa x ijj n wawař, ařami iqqim lɛemil ittebhet.

Bilaṭus yarezzu ad iḍřeq Yeccu
Mar. 15:6-15; Luk. 23:13-25; Yuḥ. 18:39-19:16
Tuɣa lɛemil innum yarexxu di kuř řɛid ij n umeḥbus i řɣaci, wenni ixsen nitni. Tuɣa ɣarsen deg wussan nni ij n umeḥbus itwassen, qqaren as Barabbas. Xenni řami munen, inna asen Bilaṭus “Wi texsem ad awem arxuɣ, Barabbas niɣ Yeccu wenni umi qqaren Lmasiḥ?” Minzi netta issen aqqa nitni sellmen t zi řeḥsed. Am tuɣa
iqqim x řkursi n řḥukm, tessekk-d ɣares temɣart nnes, tenna “Bara ixef nnek zeg umseggad nni, minzi aqqa ass-a twaɛeddbeɣ aṭṭas di tarjit di ssibbet nnes.” Maca arruyas n ikehhanen d imɣaren n weydud ssqenɛen řɣaci ḥima ad ttaren Barabbas uca ad nɣen Yeccu. Lɛemil yarr-d, inna asen “Man wen zi tnayen-a i texsem ad arxuɣ?” Nnan “Barabbas”. Bilaṭus inna asen “Min i ɣa ggeɣ xenni ak-d Yeccu umi qqaren Lmasiḥ?” Nnan as marra “Ejj it ad itwaṣelleb!” Maca lɛemil inna “Man tuɛeffna i igga?” Sɣuyen s jjehd ktar, nnan “Ejj it ad
itwaṣelleb.” Řami iẓra Bilaṭus belli netta war yiweḍ ɣar walu, mahu ad ikkar uɣuwweɣ, iksi aman, issird ifassen nnes qibač i řɣaci, inna“Necc war tturseɣ ca deg idammen n umseggad-a, xẓarem kenniw!” Aydud yarr-d, inna “Idammen nnes ad xaneɣ iřin u x tarwa nneɣ.” Xenni yarxu asen-d i Barabbas, maca awarni řami ihettek Yeccu s urekkuḍ, isellem it ḥima ad itwaṣelleb.

Aseḥqar n Yeccu zi řɛeskar
Mar. 15:16-20; Yuḥ. 19:2-3
Řexdenni iwyen iɛeskariyyen n lɛemil Yeccu ɣar taddart n ccraɛ uca ssmunen xas marra řɛeskar. Awarni řami d as kksen arruḍ, arḍen as ij n ujeǧab d azeggwaɣ u řami d as muden ict n temrist n isennanen, ssarsen tt x uzeǧif nnes uca ggin as ij n uɣanim deg ufus nnes afusi, xenni wḍan ɣar iḍaren nnes zzates, deǧen t, qqaren
“Azul xak, a cek, a ajeǧid n Wudayen!” Ssusfen xas, xenni ksin aɣanim uca wtin t zzayes ɣar uzeǧif. Awarni řami deǧen t, ksin xas aseřham, arḍen as arruḍ nnes uca nedhen t maḥend ad t ṣellben.

Ƴar ṣṣalib
Mar. 15:21-32; Luk. 23:26-39; Yuḥ. 19:17-19
Am ffɣen ɣar barra n tendint, ufin ijjen zi Qayrawan qqaren as Simɛan uca ziyyaren xas ḥima ad yarbu ṣṣalib nnes. Ařami iwḍen ɣar ij n wemcan qqaren as Gulguta, min ixs ad yini ‘amcan n tceqquft n uzeǧif’, wcin as binu yarzeg i ixeǧḍen s ‘xull’ (=aḥrir amarzag aṭṭas). Ařami t iqqas, yugi ad isu. Awarni řami t ṣellben, bḍan arruḍ nnes jarasen uca ggin xas akeccuḍ ḥima ad itwakemmeř min inna umkacaf“Farqen arruḍ inu jarasen uca ggin akeccuḍ x warruḍ inu.” Uca, am qqimen nitni, ɛessen xas. Ggin as sennej i uzeǧif nnes ict n tira, urin xas ttuhmet nnes “Wa d Yeccu, Ajeǧid n Wudayen.” Xenni ṣellben akis tnayen n ixewwanen, ijjen ɣar ufusi nnes u ijjen ɣar uzeřmaḍ nnes. U inni tuɣa ittekkan, ttceqqafen dayes, tthezzan azeǧif nsen, qqaren “A cek wenni ihedmen taddart iqeddsen u di třata n wussan ad tt tebnid ɛawed, senjem ixef nnek mařa cek d Mmis n Arebbi, hwa-d xenni zi ṣṣalib.” Uřa d arruyas n ikehhanen ak-d imseřmaden n idlisen d imɣaren n weydud sthezzan zzayes amenni, nnan “Issenjem inneḍni maca war izemmar ad issenjem ixef nnes. Mařa netta d ajeǧid n Israyil, ejj it ad d ihwa zi ṣṣalib, neccin ad zzayes namen. Itceř x Arebbi, ejj it netta ad t issenjem mařa yarḍa xas Arebbi, minzi inna ‘Necc d Mmis n Arebbi’.” Uřa d ixewwanen, inni tuɣa itwaṣellben akis, tuɣa ssfeḍahen zzayes amenni.

Řmewt n Yeccu
Mar. 15:33-41; Luk. 23:44-49; Yuḥ. 19:28-30
Zi tsaɛɛet wiss setta tewḍa-d taǧest x marra tamurt ař tasaɛɛet wiss tesɛa. Jwayeh n tsaɛɛet wiss tesɛa isɣuy Yeccu s tmijja ijehden, iqqar s iřes n taramit “Ili, ili, lima cabaqtani?” min ixs ad yini“A Arebbi, a Arebbi, mayemmi dayi tsemḥed?” Sřin as inni din ibedden, nnan “Ittřaɣa x Iliya.” Deɣya yuzzeř-d ɣares ijjen zzaysen, iksi sbunxa, issuff itt s řxeǧ (=binu asemmam), igga itt x ij n uɣanim uca iwc as ad isu. Inneḍni nnan “Jjem ad nẓar, ma ad d yas Iliya ḥima ad t issenjem.” Awarni řami isɣuy ɛawed s tmijja ijehden, issarxu Yeccu arruḥ. Xẓar, arwaq n taddart iqeddsen icarreg x tnayen zi sennej ař swadday, tamurt tenhezz, tiṣuḍar feǧqent, imeḍřan twarezmen uca aṭṭas n řxecbat n imqeddasen inni tuɣa iṭṭṣen, twassnekkarent uca ffɣen zeg imeḍřan awarni tnukra nnes, udfen ɣar tendint iqeddsen uca banen i waṭṭas. Řami řqebṭan x meyya d inni tuɣa akides iḥeṭṭan Yeccu, ẓrin anhezzi n tmurt d min imsaren, ggweden aṭṭas, qqaren “S tidett, wa d Mmis n Arebbi.”
Tuɣa din aṭṭas n temɣarin tinni tuɣa ixeẓẓaren zi řaggwaj, nitenti ḍfarent Yeccu zi Ljalil ḥima ad zzayes xedment. Jarasent Maryem n Majdala d Maryem, yemmas n Yaɛqub d Yusis, uřa d ayt n Zabadi.

Anḍeř n Yeccu
Mar. 15:42-47; Luk. 23:50-56; Yuḥ. 19:38-42

Řami d tiweḍ tmeddit, yusi-d ɣares ij n weryaz zi Arimatiya, qqaren as Yusef, wenni tuɣa idewřen ɛawed d ameḥḍar n Yeccu. Iruḥ ɣar Bilaṭus, ittar as arrimet n Yeccu. Řexdenni iweṣṣa Bilaṭus maḥend ad as temmewc. Yusef iksi arrimet, inneḍ itt di řecfen n qaṭifa iṣfan,

issars itt deg ij n wenḍeř n jdid i tuɣa iɣza uca awarni řami isseqnunni ict n teṣḍart ḥima ad iqfeř tawwart n wenḍeř, iruḥ. Tuɣa din Maryem n Majdala d Maryem nneḍnit qqiment qibač i wenḍeř.

Imxazniyyen ittɛessan x wenḍeř n Yeccu
Tiwecca nnes awarni ass n usewjed, munen arruyas n ikehhanen d Ifarisiyyen ɣar Bilaṭus, nnan “A Sidi, neɛqeř belli aɣeccac-a, am tuɣa ɛad iddar, inna ‘Awarni třata n wussan ad kkareɣ.’ Xenni umur ḥima
ad ḍemnen anḍeř ař ass wiss třata ḥima attaɣ imeḥḍaren nnes war d ttisen s ǧiřet ad tt acaren, xenni ad xebbaren aydud, aqqa ikkar-d zeg imettinen. Ammu ad yiři uxeṭṭu aneggaru ktar x umezwar. Inna
asen Bilaṭus “Aqqa ɣarwem tarbiɛt n iɛessasen, ruḥem, ḍemnen t am tessnem.” Ruḥen nitni uca ḍemnen anḍeř s ict n terbiɛt n iɛessasen awarni řami xetmen taṣḍart i iǧan x tewwart n wenḍeř.

Tanukra n Yeccu
Mar. 16:1-8; Luk. 24:1-12; Yuḥ. 20:1-10

Řami teɛdu ssebt, ɣar řefjar n wass amezwaru n ssimana, tusi-d Maryem n Majdala d Maryem nneḍnit ḥima ad ssijjent x wenḍeř. Xẓar, imsar ij n wenhezzi n tmurt imɣar minzi ij n lmalak n Arebbi ihwa-d zeg ujenna, iqarreb-d uca isseqnunni taṣḍart zi tewwart uca iqqim xas. Tuɣa ṣṣifet nnes am wajjaj u arruḍ nnes am wedfeř. Iɛessasen ggweden zzayes, dewřen am imettinen. Maca lmalak yarr-d, inna i temɣarin “War tteggwedent ca, minzi ssneɣ aqqa kennint tarezzunt x Yeccu wenni tuɣa itwaṣellben. War da iǧi, minzi netta ikkar-d am mammec inna. Asent-id da, xẓarent amcan mani tuɣa immars Sidi. Ruḥent deɣya, inint i imeḥḍaren nnes, aqqa itwassnekkar-d zeg imettinen, uca xẓar, netta d awem i ɣa izwaren ɣar Ljalil. Din ad t tẓarem. Xẓar, aqqa nniɣ awem tt.” Ffɣent nitenti deɣya zeg wenḍeř s tiggwudi d řefraḥet imɣaren, ttazzřent ḥima ad tt xebbarent imeḥḍaren. Uca am ruḥent ḥima ad t xebbarent imeḥḍaren, xẓar, Yeccu iřqa tent, iqqar “Sřam xakent!” Nitenti usint-id ɣares, ṭṭfent deg iḍaren nnes uca ssejdent as. Řexdenni inna asent Yeccu “War tteggwedent ca, ssiwḍent řexbar-a i aytma, ḥima ad raḥen ɣar Ljalil, diha ad ayi ẓaren.”

Chadet n ẓẓur n imxazniyyen d arruyas n ikehhanen

Am ruḥent, xẓar, aqqa ca zeg iɛessasen usin-d ɣar tendint ḥima ad xebbaren arruyas n ikehhanen marra min imsaren. Uca řami tuɣa munen ak-d imɣaren n weydud uca mcawaren akidsen, wcin asen i iɛeskariyyen aṭṭas n tenɛacin, nnan “Inim ‘Imeḥḍaren nnes usin-d s ǧiřet uca ucaren t am tuɣa neṭṭeṣ’, u mařa lɛemil ad t
iseř, neccin ad t nesseqneɛ uca war kenniw nettejji ca ad tiřim deg imunas.” Ṭṭfen tmenyat uca ggin am mammec d asen ɛeřmen. Řexbar-a aqqa iffeɣ ɣar Wudayen ař ass n yiḍa.

Řexbar aṣebḥan i marra ddunnit
Mar. 16:14-18; Luk. 24:36-49; Yuḥ. 20:19-23; Řex. 1:6-8
Ḥidɛac n imeḥḍaren nni ruḥen ɣar Ljalil, ɣar wedrar mani ten yumur Sidi. Ařami t ẓrin, ssejden as, maca ca cekken. Yeccu iqarreb-d ɣarsen issiweř akisen, iqqar “Temmewc ayi marra ṣṣulṭa deg ujenna d x tmurt. Ruḥem, arrem marra řegnus d imeḥḍaren inu, ssɣeḍṣem ten s yisem n Tbabat d Tmemmit d Arruḥ Iqeddsen
u sřemdem ten ad ṭṭfen di marra min xef kenniw umureɣ zzayes, u xẓar, necc aqqa-yi akidwem marra ussan ař qeṭṭu n ddunnit.”

 

 

 

iseqsiten :.. 1... 2... 3... 4... 5... 6... 7... 8... 9... 10... 11... 12

contact@tarifit.info

Mařa ɣarek ca n useqsi, sekk aneɣ ij n e-mail s Trifit, s Tengrisist, Thulandect, Tfransist, Talimant, Tespanyut niɣ s Tɛrabt.